Índia: brillant i explosiva

Feia anys que em rondava pel cap -en la meva època d’estudiant- les tècniques artesanes de diferents parts del món ja m’apassionaven. La recerca d’aquestes tècniques aplicades als teixits ha estat una de les meves grans excuses per anar a conèixer món.

D’entre moltes de les coses que vaig anotant a la meva llibreta del que vull fer durant la meva vida hi ha la de “marxar a l’Índia a fer una col·lecció de block printing”. Un dia d’aquells que et lleves pensant que et vols menjar el món vaig comprar el vol per marxar cap a l’Índia. Al cap de poca estona, la por i la incertesa de fer un dels primers grans viatges sola i, el sobre carregament de feina, feia que no les tingues totes.Tampoc tenia temps de buscar contactes i informació, però aquesta aventura també forma part de la meva manera de ser.

Finalment va arribar el dia de marxar sense saber massa on anava ni com me’n sortiria, però sempre m’ha encantat la sensació de no tenir res lligat, com si et tires al buit.

L’arribada a l’Índia no va ser fàcil, els quatre primers dies em van servir per començar a buscar allò que necessitava, però el fet de ser dona i buscar una cosa tant concreta no m’ajudava gaire. El quart dia, que ja no sabia on més buscar, vaig pujar amb un “tuktukero” que em va començar a encaminar cap allò que jo buscava. Em va portar a una de les zones tèxtils on es treballen les tècniques de “block printing”. Per fi vaig poder començar la meva feina, on a més vaig fer una gran amistat amb la família del tuktukero. Ells van ser un bon puntal, ja que van fer-me sentir com si tingues una petita família en aquella gran ciutat.

El nostre ritual diari era treballar el matí i, un cop acabada la feina, se m‘enduien a casa seva a fer-me classes de cuina i conviure amb ells com un membre més de la seva família.

Amb ell vam voltar per diferents pobles i finalment vam arribar a Bagru (si,si! Pels que no sabeu que és arribar a Bagru -un poble a 30 km de Jaipur- amb tuktuk, és una gran experiència).

Bagru és un dels pobles amb més tradició del block printing, jo sempre havia vist aquest poble en fotos, per mi era d’aquells llocs somiats i a l’arribar allà va ser màgic. Tot el poble viu de la tècnica i semblava que hagués arribat al paradís del block printing. Dels terrats de les cases i penjaven teles de tots els colors que us podeu imaginar, onejant pel poquet vent que hi feia.

Camps d’assecat de Block Printing House

Després del primer impacte visual, em vaig posar a la recerca del que necessitava però no acabava de trobar el que jo buscava. Per Nou Moscada és molt important crear una bona sinergia amb els nostres proveïdors, poder tractar amb l’artesà directament i veure que tots els processos són realment els que certifiquen.

Per casualitats de la vida a l’hostal on jo estava vaig conèixer a la Martina. Diuen que quan estàs oberta a rebre el que necessites, el cosmos sempre t’ho envia. La Martina és una noia de mare catalana i pare anglès que viu a Sri Lanka, tenim la mateixa edat, la mateixa professió i la mateixa idea de dur a terme.

Gràcies a ella vaig poder contactar amb els actuals artesans, Block Printing House, amb aquesta família vaig poder veure amb els meus ulls que complien els requisits per a ser un proveïdor de Nou Moscada, funcionant com una petita cooperativa on hi treballen les dones, on no hi treballen menors, on les tècniques i els materials que fan servir són respectuosos amb el medi ambient i, amb el seu tracte proper i familiar, va fer que em donessin bones vibracions per poder crear amb ells la col·lecció de mocadors KHILI.

KHILI en hindú vol dir brillant, explosiu, una de les millors maneres de descriure el meu viatge a l’Índia.

La família Block Printing House i jo